CARNAVAL

HISTORIA DEL CARNAVAL

El Carnaval és una festa que és fa abans de la cuaresma cristiana i que pot variar de mes (potser en febrer o en març). 

Comienza el dijous i acaba el dimarts. El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten o ballen, desfilades i festes al carrer. 

Malgrat les diferències que la seva celebració presenta al món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. 

Per això avui parlaré una mica sobre els inicis del carnaval, les diferents maneres de celebrar-les, dues grans festes en tot el món i quina celebració és la millor en Espanya.

INICIS DEL CARNAVAL

En els inicis del Carnaval el trobem L'origen de la seva celebració sembla que estigui en les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà de el caos, la festa i el vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor de l' bou Apis a Egipte. Els orígens d'aquesta festivitat es remuntarien a l'Egipte antic, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir de caps de al segle XV.

LES GRANS FESTES EN EL MÓN
Es diu que el carnaval va començar per una victòria de la República de Venècia contra el Patriarca d'Aquileia, Ulrico di Trevi, a 1162. Per l'alegria d'aquesta victòria, la gent es va aglomerar a la Piazza San Marco.

• El carnaval de Venècia va ser oficialitzat quan Christopher Tolive, secretari principal de Dux de Venècia, s'ho va plantejar a les autoritats 1296 per tal que hi hagués contacte entre les classes altes i les baixes, entre d'altres motius. Durant el segle XVII, el festival barroc va ajudar a salvar la imatge prestigiosa de Venècia al món. El Carnaval de Venècia va aconseguir el seu màxim esplendor al segle XVIII, quan molts aristòcrates de diferents llocs visitaven Venècia, sent el més normal que els prínceps i nobles s'escapessin a gaudir durant alguns dies, o fins i tot mesos, de les festivitats. No obstant això, el carnaval va ser prohibit per l'emperador d'el Sacre Imperi Romà Germànic, i més tard emperador d'Àustria, Francisco II, a l'igual que l'ús de màscares.

• Si bé el carnaval és una festa que se celebra a molts països de món, res arriba a la magnitud del Carnaval de Rio de Janeiro. Amb el pas dels segles, la religió catòlica va adoptar la «festa pagana» i la va convertir en una celebració prèvia a l'inici de la Quaresma, 40 dies en què els creients s'han d'abstenir de menjar carn, beure alcohol i de qualsevol altre plaer terrenal. Els africans i els seus descendents van començar a utilitzar disfresses amb plomes, pedres i herbes i van incorporar els ritmes propis dels seus països d'origen. Més tard, amb el sorgiment de la samba, el Carnaval de Rio de Janeiro es va convertir en la colorida festa que avui es coneix, quedant lligat indeleblement a aquest estil musical nascut als barris africans de la ciutat.

Això ha sugut tot.